La diversitat cultural: les relacions interpersonals i les polítiques interculturals

La proposta "ART EN TERRITORIS EN CONFLICTE: CULTURES EN MOVIMENT" considera la cultura com a filtre de construcció, deconstrucció i reconstrucció de sentit. La cultura és el filtre canviant de percepció, interpretació i forma de vida que enclou tots els ˆmbits d'un col.lectiu específic. Ja que la cultura resideix en les persones que la practiquen, és indispensable considerar que els subjectes són canviants, és a dir, que les persones i les seves expressions culturals poden variar constantment.

L'element de canvi pot venir tant des de dintre com des de fora d'una societat, sorgeix en la interacció, per la qual cosa és la relació la que determina les possibilitats de transformació. Més enllà d'una relació d'identitats fixades, en "lluita" o procés de "reconeixement", és tracta d'investigar les alteracions de relacions de subjectes, cosa que implica una concepció social "temporal". Per tant, el discurs per analitzar és dinàmic. Ès una reflexió interactiva sobre relacions, unes relacions en mutació constant a mesura que totes les diverses consciències implicades són transformades en una nova relació. De fet, són aquestes relacions interpersonals, les denominades relacions interculturals, en les quals es basen les construccions de polítiques culturals.

Els conceptes de política cultural que es relacionen amb "diversitat cultural" es concreten en formes específiques molt diverses de tractar aquest fenomen, des de l'assimilacionisme al multiculturalisme, sorgides pels nous plantejaments del pluralisme cultural: a partir de les migracions internacionals, minories autòctones, noves configuracions de comunitats i grups étnics. En algunes d'elles hi ha un consens d'enfocar l'immigrant o foraster com a principal actor transformador en una societat, al mateix temps que és entés com a culturalment diferent i en necessitat d'una mediació cultural.

L'objectiu de la mediació intercultural ha passat d'una pragmàtica "d'aculturar" immigrants en la societat acollidora, a aconseguir el reconeixement positiu de la "cultura importada". La premissa d'aquesta forma de mediació cultural és que conèixer i entendre la cultura diferent ajuda a desenvolupar una major tolerˆncia. Evidentment aquesta suposició també és problemˆtica perqué concep l'arrel dels conflictes com a "malentesos culturals" i no en desigualtats de poder i en interessos econòmics i sociopolítics divergents. Però els conflictes sorgits per unes desigualtats econòmiques i sociopolítiques no poden ser resoltes per un servei de mediació cultural. Les cultures parteixen de condicions diferents, per això és indispensable considerar els factors de poder en relació als canvis de significat, alhora que s'ha de comprendre que les pràctiques artístiques no són els responsables de solucionar els problemes estructurals d'un sistema econòmic del qual depenen cada vegada més a mesura que la societat del benestar passa d'una política de subvenció a una política cultural d'autogestió. Els límits d'un treball de mediació cultural i d'aquesta proposta, per tant, són el poder real, el poder econòmic i el subjecte, per tant, serà una xarxa específica d'imatges i texts, pràctiques artístiques i escenificacions culturals que articulen el vincle entre representació i poder en les cultures. En aquesta exposició es tractaran les relacions d'interdependència entre l'art i el poder, l'aparenta incompatibilitat d'un esperit democràtic en les arts i la posició social de l'artista entre foraster i representant de la pròpia cultura.

Actualment les polítiques culturals que entenen la societat majoritˆria com el seu grup destinatari es basen en dos conceptes de cultura: per una part estˆ la cultura entesa com a "art", una cultura amb un rol socialment delimitat que utilitza una "estètica artística" per a la mediació de sentit en un món postmodern. En aquest concepte cultural l'artista foraster o immigrant pot veure's inclòs com un "artista cosmopolita", per exemple en ésser funcionalitzat en la mena d'exposicions "políticament correctes". Per una altra part, estˆ el concepte cultural de les disciplines del "folklorisme" que es refereixen a pautes específiques de la configuració de la vida quotidiana que denominem la cultura "popular", "étnica" o "tradicional". En aquest concepte de cultura les cultures d'immigració són funcionalitzades com a reserves de tradició premodernes. Aquesta aproximació al debat de "l'art alt i baix", el denominat high and low art debate, relacionat amb la cultura de "l'art contemporani" i la cultura popular quotidiana només valorada com a patrimoni tradicional proposa fer visible l'estat actual de les relacions d'inclusió i d'exclusió.

En l'exposició ART EN TERRITORIS EN CONFLICTE: CULTURES EN MOVIMENT es presentaran les formes artístiques generades en contexts específics d'interculturalitat, mitjançant una aproximació transparent i dialogada, i entenent per relacions interculturals aquelles entre cultures considerades com a diferents entre si, així com les relacions interculturals en una cultura considerada com a una. El projecte es concentrarà en actituds artístiques que combinen distintes referències culturals: les que recreïn les estructures d'origen per les de nous contextos; les que manifestin les xarxes entre l'art considerat actual i postmodern amb el valorat com a popular i tradicional; i les que obrin noves vies d'expressió entorn a les relacions de mestissatge cultural.

La força positiva de transformació de la relació intercultural en conflicte

L'exposició ART EN TERRITORIS EN CONFLICTE: CULTURES EN MOVIMENT farˆ accessibles especialment les expressions artístiques o representacions culturals entorn a "espais de conflicte multicultural" per incorporar-los en un debat i per demostrar la seva força transformadora de pensament. Aquest potencial creatiu del concepte de conflicte parteix d'una voluntat positiva de voler afrontar els problemes interculturals. Això no vol dir que la diferència cultural en contactes interculturals sigui causa de conflictes ja que aquests, com ja es va al.ludir anteriorment, són determinats per desigualtats sociopolítiques i econòmiques. Una provinença cultural diferent no és un obstacle, sinó el punt de partida d'un procés de nova relació recíproca.

Per una altra part el concepte de conflicte d'aquesta proposta entorn a les polítiques multiculturals també es basa en la premissa que la possibilitat de conflicte és inherent a qualsevol col.lectiu social. El subjecte necessita una identitat per viure en un col.lectiu. Aquesta identitat implica una difer�ncia respecte a una altra i crea per tant un exterior constituent: d'això parteixen les nocions de nosaltres i de altres que en un moment determinat poden convertir-se en una relació amics i enemics amb el perill d'un antagonisme fins a la guerra. Des d'aquesta perspectiva el problema, per tant, no és l'exist�ncia mateixa de poder, sinó com vincular-lo a valors més humanitaris, així com no ignorar o negar les possibilitats de conflicte, sinó incorporar el conflicte i les diferents "cultures de conflicte" en el debat per donar opcions a prevenir-les i afrontar-les.

Es parteix de les pràctiques artístiques en aquests contextos que es considerin actives i crítiques en relació al control polític creant així un espai de reflexió autònoma relacional, en tant que compromès i interrelacionat amb la comunitat, capaç de repensar les estructures de l'apropiació general de la cultura per la cultura de l'espectacle homogene•tzant, simplificador, entretenidor i fugaç. S'investigaran també les activitats artístiques que s'enfronten amb els conflictes del seu propi entorn: la perspectiva d'una teoria de cultura que creu en una representació desinteressada i per tant en una activitat política neutra de l'art "pur", autònom, universal i atemporal: que parteix de la lògica validada exclusivament pels seus límits formals i que exclou les implicacions sociopolítiques per considerar-les ideologitzades; sense voler admetre la seva pròpia ideologia legitimada per l'espai discursiu dels especialistes i del museu i sense fer transparent la seva pròpia condició d'emissor de construccions culturals.

Les formes de representació

Les formes de representació han passat per un canvi molt profund de deconstrucció dels models d'interpretació, a partir d'una cientificació autoreflexiva de deslegitimació dels propis models culturals així com en l'antropologia o qualsevol altra ciència de la cultura fins ara encarregada de plantejar el marc de realització, presentació o representació d'altres cultures. La "metàfora del mirall" feia semblar com a poc problemàtica la pràctica de la representació: aquesta pràctica assegurava que el mirall científic de la realitat la reproduïa objectivament. Aquesta aparent "objectivitat" en la reproducció científica de cultures alienes i, fins i tot, les pròpies, reflecteixen les cultures de forma inconfundible, estàtica i fixa, és a dir, assumeixen que aquestes cultures són experimentades per tota persona de la mateixa manera. La transformació de la perspectiva de treball en una cientificació autoreflexiva implica el repte de la creació de noves formes de presentació cultural proposades pel nostre projecte ART EN TERRITORIS EN CONFLICTE: CULTURES EN MOVIMENT.